A les primeres passes de setembre, encarem el projecte d’un nou curs, curull de reptes i d’il·lusió. I ho fem des del convenciment que la vida ens donarà, dia rere dia, les eines necessàries per avançar en el camí de la humanitat, per créixer en expertesa en l’art d’estimar, per servir amb delicadesa i tendresa aquells que ens envolten.
El mes de setembre, sempre i per a la gran majoria, representa l’inici d’una nova etapa. Definitivament, deixem enrere tot un curs de possibilitats que ha culminat amb les llargues vacances d’estiu. Un cop descansats, renovellats i amb tota l’energia necessària, podem tornar a les nostres obligacions quotidianes amb una nova mirada i amb noves actituds.
No es tracta, ara, de caure en la mateixa rutina de sempre, deixant-nos endur per remolí trepidant de la nostra societat. Cal que ens proposem gestionar la nostra vida des del control estricte del temps que, tot i inexorable, podem modelar si no perdem el nostre estat de consciència.
No permetem que la nostra vida esdevingui incontrolable. Aprenguem a gestionar la nostra agenda perquè ens permeti viure. Això vol dir procurar respectar els períodes de descans, tant necessaris!; ordenar els nostres àpats, tant en horari com en contingut, perquè siguin els nostres aliats, i procurar que el treball ocupi el temps imprescindible: treballem per a viure, no visquem per treballar.
Incorporem a la nostra agenda estones de silenci. No permetem que s’escoli cap dia sense aquella mitja hora de descans conscient, que ens permet aturar el cabal de pensaments, retrobar-nos amb nosaltres mateixos, reposar l’energia necessària i entrar en el nostre univers de pau interior.
Fem que el nou curs sigui millor que el darrer. Corregim els errors comesos en el passat i felicitem-nos pels èxits assolits, no permetem que res ni ningú alimenti les nostres pors, i, sobretot, mai, però mai, no deixem de viure el moment present amb intensitat, ben conscients de tot el que passa dins i fora de nosaltres mateixos.
Si som capaços de viure cada moment com si fos el darrer, d’expressar cada paraula amb tot l’apassionament, d’aconseguir que els nostres gestos siguin un mirall del nostre cor, aconseguirem fer que cada instant sigui inoblidable.
I és en aquest “saber estar” que rau la clau de la nostra felicitat. Perquè quan vivim presents en cada una de les coses que fem som capaços de ser feliços i, el que val més, esdevenim un regal per a tots aquells que ens envolten.De nosaltres depèn que la nostra vida sigui un oasi de pau o resti enterbolida per un munt vicissituds. Siguem senzills en la nostra manera de viure i aquesta mateixa senzillesa serà la clau que ens omplirà de benaurança.
