Permeteu-me, una vegada més, des d’aquesta pàgina, aprofundir en allò que entenem per amor incondicional o gratuït. No es tracta, no, d’un amor que estigui de rebaixes, sinó d’aquell amor que és generós i no espera res a canvi.
Tots tenim ganes de ser bones persones, de respectar i estimar els altres tal com són, tot i que, massa sovint, ens entossudim a vulnerar la llibertat de l’altre, perquè estem convençuts que li estem fent un bé. Això pot passar, sobretot, en l’educació dels fills, quan creiem que educar és imposar, per tots els mitjans al nostre abast, tan sofisticats i pedagògics com vulgueu, allò que nosaltres creiem que està bé. El desig que els fills siguin persones immillorables, ens fa oblidar el respecte. I l’educació sense respecte, no és amor, sinó simple manipulació. Educar és molt més que això, és caminar al costat de l’altre, acompanyant-lo i estimant-lo, sense imposicions.
Estimar i respectar l’altre, acceptar-lo tal com és, és una de les assignatures més importants en el nostre camí vers la plenitud com a éssers humans. Errem, quan des de la nostra pobra mentalitat, creiem saber allò que l’altre necessita i ens dediquem a imposar-li-ho per tots els mitjans al nostre abast, sense respectar la seva lliure decisió.
Estimar i respectar algú que fa tot allò que li diem, no té cap mèrit. Estimar una persona enganxada a la droga, sense pretendre canviar-la; estimar una persona que ens fa mal, sense esperit de revenja; estimar un assassí sense condemnar-lo; estimar una persona que no s’estima, sense sermonejar-la, són situacions que sovint sens plantegen i no sempre reeixim.
Hauríem de tenir present que l’única cosa que està al nostre abast és desitjar amb totes les nostres forces que l’altre canviï, pel seu bé, però no podem imposar-li res.
Nosaltres tenim la nostra percepció de com han de ser les coses, però hem de tenir present que la nostra percepció no és l’única que existeix. Cada un de nosaltres té la seva manera de veure i viure. Si coartem la llibertat de l’altre, amb l’ànim de canviar-lo, encara que sigui volent-li bé, és molt possible que l’única cosa que aconseguim és que s’aferri més i més al seu tarannà.
Està escrit: El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai.” (1Co 13,4-8)Això sí, amics, l’amor no deixa mai indiferent. L’amor gratuït, sense imposicions, pot fer que l’altre se senti lliure per canviar, però no oblidem mai que la decisió és seva i no nostra. Nosaltres tenim prou feina amb nosaltres mateixos. Proposem-nos, doncs, des d’ara mateix, estimar sense condicions, malgrat allò que l’altre faci o decideixi.
