Avui que tot just fa 5 dies que hem encetat desembre, m’agradaria centrar-me en l’ambient de les festes que s’acosten i que per als cristians són cabdals perquè representen la certesa d’un amor infinit. Un ambient -no ens enganyéssim pas- que alguns podem trobar massa influenciat per la flaire capitalista que caracteritza la nostra societat, però que, tot i així, desperta en nosaltres unes emocions ancestrals que romanen en algun racó del nostre interior per desvetllar-se cada desembre i sortir a treure el nas a la superfície. Són records amarats d’innocència, emocions enregistrades en els anys de la nostra infantesa, vincles que ens desperten la nostra il·lusió més íntima, la joia ancestral, el propòsit de ser bones persones, la necessitat d’estimar aquells que ens envolten.
Per això, ja que l’ambient propicia la florida d’aquella part nostra més autèntica, aquella que ens caracteritza com a éssers humans de debò, cada any quan s’acosten aquestes festes, és un bon moment per fer un repàs de la nostra vida, per prendre consciència de l’estat de les nostres relacions amb la parella, amb els fills, amb la família, amb els amics, amb els companys de feina, per fer, en definitiva, un escandall de les nostres fortaleses i dels nostres punts febles, perquè la forma com es desenvolupen les nostres relacions amb tot allò que ens envolta, ens mostrarà com ens relacionem amb nosaltres mateixos, la confiança que ens tenim, de quina manera ens acceptem i ens estimem tal com som i fins a quin punt estem disposats a créixer. Fet això, podrem prendre consciència d’allò que volem ser quan siguem grans, ja que cal tenir clars els nostres propòsits de futur, cal saber cap on anem i de quina manera ens agradaria arribar-hi.
Està escrit: “L’àngel li digué: -No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedir la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim.” (Lc 1,30-32)
Preparem-nos, doncs, i aprofitem aquest nou fragment de la nostra vida per dedicar-nos amb joia a estimar sense límits. Estimem-nos a nosaltres mateixos, des de la certesa plena que cada un de nosaltres és un ésser meravellós en potencia, que cada un de nosaltres, tot i que segurament té aspectes a millorar, també té capacitat plena per ser feliç i fer feliços aquells que l’envolten.No deixem passar ni un minut més sense concretar el nostre amor en les petites coses de cada dia. No cal que ens proposem grans gestes difícils d’aconseguir, proposem-nos fites senzilles i quotidianes. Siguem capaços d’estimar amb cada gest, amb cada mirada, amb cada paraula. Proposem-nos eliminar totes aquelles actuacions que puguin ferir, que puguin incomodar, que puguin sembrar la discòrdia. Fem que el respecte més sincer amari totes les nostres accions i sigui la característica que ens representa i, sobretot, no deixem que la innocència que aquestes dates es desperta torni a adormir-se la resta de l’any. Conjurem-nos perquè l’esperit que Nadal desperta, romangui sempre més en nosaltres i en el nostre entorn.
