Després de la segona Guerra Mundial, un jove pilot anglès provava un fràgil avió *monomotor en una perillosa aventura al voltant del món. Poc després de desenganxar des d’un improvisat aeròdrom a l’Índia, va escoltar un soroll estrany que venia de darrere del seu seient. S’adonà que hi havia una rata a bord i que si rosegava la cobertura de lona, podia destruir el seu fràgil avió. Estant a punt de tornar a l’aeroport per a lliurar-se del seu incòmode, perillós i inesperat passatger, de cop i volta va recordar que les rates no resisteixen les grans altures. Volant cada vegada més alt, a poc a poc van cessar els sorolls que posaven en perill el seu viatge.
Si algú intenta destruir-te: VOLA MÉS ALT.
Si et critiquen: VOLA MÉS ALT.
Si et fan alguna injustícia: VOLA MÉS ALT, RECORDA SEMPRE QUE… LES RATES NO RESISTEIXEN LES GRANS ALTURES…
Desitjo que avui i sempre tinguis el coratge d’aixecar vol i volar sempre alt, molt alt, amb el cap en els núvols i els peus ben fixos en el sòl… En fi, desig que volis alt, però que per més alt que sigui el teu vol, el meu afecte tingui la força suficient per a arribar-te a i acompanyar-te…
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
