Un científic vivia preocupat pels problemes del món i estava resolt a trobar mitjans per disminuir-los. Passava dies i dies tancat en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes. Un dia, el seu fill, de set anys, va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, va intentar fer que el fill anés a jugar a un altre lloc. Veient que seria impossible treure’l d’allà, el pare va buscar alguna cosa per donar-li, amb l’objectiu de distreure la seva atenció … De sobte va agafar un planisferi d’una revista, i, amb unes tisores, va retallar el mapa en diversos trossos. Juntament amb un rotlle de cinta adhesiva, el va entregar al seu fill dient:
– “A tu t’agraden els trencaclosques, oi? Mira, et dono el món per arreglar. Com pots veure està tot trencat. Així m’ajudaràs. Fes-ho tot sol”
El científic va calcular que el noi tardaria dies per recompondre el mapa, però, algunes hores després, va sentir la veu del fill que li deia amb calma:
– “Pare, ja ho he fet. He aconseguit arreglar el món!”
Al principi el pare no donava crèdit a les paraules del fill. Era impossible a la seva edat haver aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist. Llavors, el científic va aixecar els ulls de les seves anotacions, segur que veuria un treball digne d’un nen. Però, per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats als llocs que els corresponia. Com era possible? Com n’havia estat capaç?
– “Tu no sabies com era el món, fill meu. Com ho has aconseguit?”
– “… Pare, jo no sabia com era el món, però quan vas agafar el paper de la revista, abans que els trossegessis, vaig veure que a l’altre costat hi havia la figura d’un home … Quan em vas donar el món per arreglar, jo ho vaig intentar però no ho vaig poder aconseguir. Va ser llavors que vaig recordar l’home, vaig tombar tots els retalls i vaig començar a arreglar l’home, que sí que sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig tombar el full i vaig trobar que havia arreglat el món … “
El món s’anirà endreçant en la mesura que, cadascun d’aquells que en formem part, aconseguim resoldre els nostres conflictes interns i personals.Alhora, la mirada neta dels infants ens facilita la visió de la realitat.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
