Dues amigues es retroben, després de molts anys.
«Explica’m», diu una d’elles, «que se n’ha fet del teu fill.»
«El meu fill?», respon l’altra sospirant. «Pobre fill meu…! Quina mala sort que ha tingut! Es va casar amb una noia. que no fa brot: no vol cuinar, no vol cosir, ni rentar, ni endreçar… Es passa el dia al llit gandulejant, llegint i dormint… T’ho creuràs si et dic que el pobre xicot fins i tot li ha de portar l’esmorzar al llit?»
«És espantós! I de la teva filla, que en saps?»
«Ah, aquesta sí que ha tingut sort! Es va casar amb un noi que és tot un angelet. Figura’t que no permet que ella es molesti per res. Té criats que li fan la cuina, que cusen, renten, netegen…; li ho fan tot! I fixa’t quin detall!: ell mateix, cada matí, li duu l’esmorzar al llit! Té tot el temps per a dormir; i la resta, descansa o llegeix al llit!
Tot depèn de com t’ho miris.
Del llibre “La Pregària de la Granota”, d’Anthony de Mello
