Recorrent l’església al migdia, un sacerdot va veure entrar un home que li va cridar l’atenció pel seu aspecte: tenia barba de diversos dies, portava una camisa esquinçada, un abric gastat, les vores del qual havien començat a esfilagarsar-se.
L’home es va agenollar, va inclinar el cap, després es va aixecar i se’n va anar.
Durant els dies següents sempre al migdia, ell estava a l’Església carregant una maleta. S’agenollava breument i després tornava a sortir.
El sacerdot va començar a sospitar que es tractés d’un lladre, per això un dia es va posar a la porta de l’Església i quan l’home es disposava a sortir li va preguntar si vivia pels voltants.
L’home va dir que treballava a una fàbrica camí de l’església. Tenia mitja hora lliure per menjar i aprofitava aquell moment per resar.
-Només em quedo uns instants, sap, perquè la fàbrica queda una mica lluny, així que només m’agenollo i dic: Senyor, només he vingut per saludar-te, no sé molt bé com resar, però penso en tu cada dia… així que aquest és el Joan saludant-te”. Dit això va marxar.
Un dia el sacerdot va notar que el vell Joan no havia vingut. Els dies van continuar passant sense que en Joan tornés per resar. Preocupat, un dia, va anar a la fàbrica a preguntar per ell; allí li van dir que el Joan estava malalt a l’hospital. Va ser llavors que anà a visitar-lo i el va trobar serè i content. Una infermera que estava al costat del llit del malalt va dir al capellà:
-Cap amic ha vingut a visitar-lo, ell no té on recórrer.
Sorprès, en Joan va comentar mentre somreia:
-La infermera està equivocada… ella no pot saber que cada dia, des que vaig arribar, al migdia, un estimat amic ve, s’asseu al llit, m’agafa les mans, s’inclina sobre mi i em diu : -“Només vinc per dir-te: Joan, sóc el teu amic estimat. Penso en tu cada dia… així que aquest és Jesús saludant-te”.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
