Mestre, què he de fer per no sentir-me molest?.. Algunes persones, parlen massa, altres són ignorants. Algunes són indiferents. Sento odi per aquelles que són mentideres i pateixo amb aquelles que calumnien.
– Doncs, viu com les flors!, va advertir el mestre.
– I com és viure com les flors?, va preguntar el deixeble.
– Pareu atenció a aquestes flors -va continuar el mestre, assenyalant uns lliris que creixien al jardí.
Elles neixen als fems, però són pures i perfumades. Extreuen de l’abonament pudent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que l’agre de la terra taqui la frescor dels seus pètals.
És just angoixar-se amb les pròpies culpes, però no és savi permetre que els vicis dels altres t’incomodin. Els defectes són d’ells i no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per molestar-se. Exercita, doncs, la virtut de rebutjar tot el mal que ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé. Això és viure com les flors.
d’Anthony de Mello
