Un nen es va acostar al seu pare i li va preguntar: “Pare que sóc jo, què hi ha en mi? Ho penso i ho penso però no trobo què hi ha dins meu.”
El pare li va dir: “Veus aquell arbre?, porta un dels seus fruits.”
Quan el nen ho va haver fet el pare li va dir: “trenca-ho.” El nen el va trencar i van sortir milers de llavors. El pare li va preguntar: “Què hi veus a dins?” I el nen va respondre: “Res.” “Just d’aquest res sorgeix l’arbre”, li va dir el pare. “Res, això mateix ets tu.”
Van passar uns dies i el nen va tornar a preguntar al seu pare: “Penso i penso, però encara no tinc les coses clares. Com es barreja l’ésser de l’arbre amb el no-res de la llavor? Com es barreja el no-res de la llavor amb l’ésser de l’arbre?”
El pare li va dir: “Porta un got d’aigua”. El nen va portar el got i el pare li va dir que portés sucre. I li va dir: “barreja-ho. I prova-ho.” El nen ho va barrejar i va tastar l’aigua. Pots separar l’aigua del sucre? Mira, així és en tu.”
Paràbola extreta dels Upanishads-
