Els deixebles es van reunir al voltant de Ben-Yagul. Discutien la necessitat de la purificació.
– Si no tenim el cor buit de tot desig, no aconseguim veure el camí, deia un.
– Ens hem de lliurar de tots els nostres defectes, o si no Déu s’apartarà de nosaltres, apuntava un altre.
Ben-Yagul va interrompre la discussió:
– “Quan mirem el sol de front, ens quedem cecs i ja no podem veure els boscos i les muntanyes que ens envolten. Per això, l’home necessita una mica de llum i una mica d’ombra a la seva vida.
“Aquell que anhela assolir la perfecció, segueix el camí de la vanitat. La recerca espiritual consisteix a acceptar qui som, i tot i així intentar servir Déu de tot cor. Els nostres petits defectes ens ajudaran a ser més humils, més humans i més tolerants amb els defectes dels altres”.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
