Hi ha una dita sufí que diu “Lliga el camell”. Això fa referència al fet que un dia anaven el mourin (deixeble) i el seu Sheik pel desert quan els va atrapar la nit. El deixeble va instal·lar la carpa per al descans del seu Mestre, després també es va posar al llit a l’entrada mirant les estrelles fins que es va quedar adormit. Arribada l’hora del primer prec, sent encara de nit, el seu Sheik va sortir de la carpa i encara una mica adormit es va adonar que el camell ja no hi era. Va despertar de cop i va cridar:
-¡El camell! Vas lligar el camell?…I imaginant la gran dificultat que tenien al davant, va tornar a preguntar al deixeble:
– Vas lligar el camell?… Al que el mourin va respondre:
– No mestre vostè ens ensenya a confiar en Al·là en cada acció…
I el mestre li va dir:
– Sí… però primer lliga al camell…. després confia en Al·là…. Al·là ha de treballar amb les mans d’algú.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
