En Pau, amb el rostre abatut de pesar, es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar a fer un cafè.
Deprimit, va descarregar-li les seves angoixes… que la feina, que els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació!…
Tot semblava estar malament a la seva vida.
La Laura va introduir la mà a la bossa, va treure un bitllet de 50 EUR i li va dir. Vols aquest bitllet?
Pau, una mica confós al principi, li va contestar: Clar, Laura…són 50 EUR, qui no els voldria?
Aleshores la Laura va agafar el bitllet en un dels seus punys i el va arrugar fins a fer-ho una petita bola. Mostrant la trepitjada piloteta al Pau, va tornar a preguntar-li: I ara, el vols també?
-Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 50 EUR. És clar que ho agafaré si m’ho dónes.
La Laura va desdoblar l’arrugat bitllet, el va tirar a terra i el va refregar amb el peu, collint-lo després brut i marcat. El segueixes volent?
-Mira, Laura, segueixo sense entendre on vas, però és un bitllet de 50EUR, i mentre no el trenquis, conserva el seu valor…
Pau, has de saber que encara que de vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida t’arrugui o et trepitgi, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat… El que t’has de preguntar és quant vals en realitat i no de com puguis estar en un moment determinat.
El Pau es va quedar mirant a la Laura sense encertar cap paraula, mentre l’impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell.
La Laura va posar l’arrugat bitllet al seu costat a la taula i amb un somriure còmplice va afegir: Té, guarda’l, perquè te’n recordis quan et sentis malament… però em deus un bitllet nou de 50 EUR per poder-lo utilitzar amb el proper amic que ho necessiti. Li va fer un petó a la galta i es va allunyar cap a la porta.
El Pau va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar i amb una renovada energia va cridar el cambrer per pagar el compte.
Quantes vegades dubtem del nostre propi valor, que realment mereixem més i que podem aconseguir-ho si ens ho proposem? Però que no n’hi ha prou amb el mer propòsit…Es requereix acció i hi ha molts camins.
Tracta de contestar aquestes preguntes:
1-Anomena les 5 persones més adinerades del món.
2-Anomena les 5 últimes guanyadores del concurs Miss Univers.
3-Anomena 10 guanyadors del premi Nobel.
4-Anomena els 5 últims guanyadors de l’Óscar com a millor actor o actriu.
Què tal? Malament, oi? No et preocupis. Cap de nosaltres no recorda els titulars d’ahir. Els aplaudiments se’n van! Els trofeus s’omplen de pols! Els guanyadors s’obliden!
Ara contesta aquestes altres:
1-Anomena 3 professors que t’hagin ajudat en la teva formació.
2-Anomena 3 amics que t’hagin ajudat en temps difícils.
3-Pensa en algunes persones que t’hagin fet sentir alguna cosa especial.
4-Anomena 5 persones amb qui t’agradi passar el teu temps.Què tal? Millor, oi? Les persones que marquen la diferència a la teva vida no són aquelles amb els millors credencials, amb molts diners o els millors premis… Són aquelles que es preocupen per tu, que et cuiden, aquelles que d’una manera o d’una altra sempre estan al teu costat.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
