Un home avança desesperat pel desert. Acaba de beure la darrera gota d’aigua de la cantimplora. El sol sobre el seu cap i els voltors que el ronden anuncia un final imminent.
– Aigua! –crida-. Aigua! ¡Una mica d’aigua!
Des de la dreta veu venir un beduí en un camell que s’hi dirigeix.
– Gràcies a Déu! –diu-. Aigua si us plau… aigua!
– No et puc donar aigua –li diu el beduí-. Sóc un mercader i l’aigua cal per viatjar pel desert.
– Veneu-me aigua –li prega l’home. Us pagaré…
– Impossible. No venc aigua, venc corbates.
– ¿Corbates???
– Sí, mira quines corbates més meravelloses… Aquestes són italianes i estan d’oferta, tres per deu euros… I aquestes altres, de seda de l’Índia, són de tota la vida… i aquestes d’aquí…
– No… No… No vull corbates, vull aigua… Fora! Fora!
El mercader segueix el seu camí i l’assedegat explorador avança sense rumb fix pel desert.
En escalar una duna, veu des de l’esquerra un altre mercader. Aleshores corre fins a ell i li diu:
– Ven-me una mica d’aigua, si us plau…
– Aigua no -li contesta el mercader-, però tinc per oferir-te les millors corbates d’Aràbia…
– Corbates!!! No vull corbates! Vull aigua! -crida l’home desesperat.
– Tenim una promoció –insisteix l’altre-. Si compres deu corbates, te n’emportes una sense càrrec…
– No vull corbates!!!
– Es poden pagar en tres quotes sense interessos i amb targeta de crèdit. Tens targeta de crèdit?
Cridant enfurismat, l’assedegat segueix el seu camí cap a enlloc.
Unes hores més tard, ja arrossegant-se, el viatger escala una altíssima duna i des d’allà atalaia l’horitzó.
No pot creure allò que veuen els seus ulls. Davant seu, a uns mil metres, hi veu clarament un oasi. Unes palmeres i una verdor increïble envolten el reflex blau de l’aigua.
L’home corre cap al lloc tement que sigui un miratge. Però no, l’oasi és veritable.
El lloc està cuidat i protegit per un cèrcol que compta amb un sol accés custodiat per un guàrdia.
– Si us plau, deixeu-me passar. Necessito aigua… aigua. Si us plau…- Impossible, senyor. Està prohibit entrar-hi sense corbata.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
