Un home va anar a visitar un savi conseller i li va dir que ja no volia la seva dona i que pensava separar-se’n.
El savi l’escoltà, el mirà als ulls i només li va dir una paraula:
-Estima-la. -després va callar-
Però és que ja no sento res per ella.
-Estima-la,” -va reiterar el savi-.
I davant del desconcert del visitant, després d’un silenci oportú, el vell savi va afegir el següent:
Estimar és una decisió, no un sentiment,
Estimar és dedicació i entrega,
Estimar és un verb i el fruit d’aquesta acció és l’amor.
L’Amor és un exercici de jardineria:
Arrenca el que fa mal, prepara el terreny, sembra, sigues pacient, rega, i tingues-ne cura. Estigues preparat perquè hi haurà plagues, sequeres o excessos de pluja, però no per això abandonis el seu jardí. Estima la teva parella, és a dir, accepta-la, valora-la, respecta-la, dóna-li afecte i tendresa, admira-la i compren-la. Això és tot, estima-la!.
Per això la vida sense amor podria tenir aquests efectes:
- La intel·ligència sense amor, et fa pervers.
- La justícia sense amor, et fa hipòcrita.
- L’èxit sense amor et fa arrogant.
- La riquesa sense amor, et fa avar.
- La docilitat sense amor et fa servil.
- La pobresa sense amor, et fa orgullós.
- La bellesa sense amor, et fa ridícul.
- La veritat sense amor et fa feridor.
- L’autoritat sense amor et fa tirà.
- La feina sense amor et fa esclau.
- La senzillesa sense amor t’envileix.
- La pregària sense amor et fa introvertit.
- La llei sense amor, t’esclavitza.
- La política sense amor, et fa egòlatra.
- La fe sense amor, et fa fanàtic.
- La creu sense amor es converteix en tortura.
- La vida sense amor no té sentit.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
