Hi havia una vegada un rei que havia estat intentant tractar els seus súbdits amb una educada amabilitat i el mínim de control. La gent va mostrar signes d’oposició i, en comptes de mostrar cooperació i respecte per l’administració, es van tornar queixosos i turbulents.
El rei estava un dia dret a les muralles d’un dels castells enmig d’aquestes preocupacions, quan va veure un dervix errant amb un mantell de pegats assegut a terra al peu de la muralla. Aleshores va pensar:
-Aquests dervixos tenen la reputació de conèixer tots els secrets: no hi ha cap perjudici a buscar el seu consell. Va descriure el problema al dervix i va dir:
-Vull un consell sobre aquest assumpte. El dervix va dir:
-Et donaré no només un consell, sinó un parell.
-Gràcies – va dir el rei – però tot el que necessito és un consell.
-En aquest cas – va dir el dervix – et diria: Si has de governar, llavors governa. De manera que el rei va incrementar el poder del seu control sobre el poble, i els va tractar amb tanta severitat que es van revoltar. Molt aviat va ser forçat a fugir, i amb prou feines va escapar amb vida, disfressat amb un mantell derviche. Va arribar a un bosc on, aturant-se per rentar la cara en un rierol, va veure el dervix que li havia donat el consell, assegut en contemplació. El rei va dir:
– Això és el que m’ha portat el teu consell!
– T’agradaria sentir el segon consell? – va preguntar el dervix.
– No puc perdre res més, potser és millor sentir-ho – va dir el rei.-
El segon consell és:
-No demanis mai consell, ni actuïs segons ell, sense haver comprovat abans que qui dóna el consell és una persona capacitada.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
