Actualment esteu veient L’ancià samurai

L’ancià samurai

Comparteix en

A prop de Tòquio vivia un gran samurai ja vell, que es dedicava a ensenyar als joves. Tot i la seva edat, corria la llegenda que encara era capaç de derrotar qualsevol adversari…

Certa tarda, un guerrer conegut per la seva total manca d’escrúpols, va aparèixer per allà. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació: Esperava que el seu adversari fes el primer moviment i, dotat d’una intel·ligència privilegiada per reparar els errors comesos, contraatacaba amb velocitat fulminant.

El jove i impacient guerrer no havia perdut mai una lluita. Amb la reputació del samurai, se’n va anar fins allà per derrotar-ho i augmentar la seva fama.

Tots els estudiants es van manifestar contra la idea, però el vell va acceptar el desafiament. Junts, tots es van dirigir a la plaça de la ciutat i el jove va començar a insultar el vell mestre. Va llançar algunes pedres en la seva direcció, li va escopir a la cara, li va cridar tots els insults coneguts, ofenent fins i tot els seus ancestres.

Durant hores ho va fer tot per provocar-lo, però el vell va romandre impassible. Al final de la tarda, sentint-se ja exhaust i humiliat, l’impetuós guerrer es va retirar.

Desil·lusionats pel fet que el mestre acceptés tants insults i provocacions, els alumnes li van preguntar:

-¿Com vas poder, mestre, suportar tanta indignitat? Per què no vas fer servir la teva espasa, encara sabent que podies perdre la lluita, en comptes de mostrar-te covard davant de tots nosaltres?

El mestre els va preguntar:

-Si algú arriba fins a vostès amb un regal i vostès no ho accepten, ¿a qui pertany l’obsequi?

-A qui va intentar lliurar-ho- va respondre un dels alumnes.- El mateix val per a l’enveja, la ràbia i els insults –va dir el mestre–. Quan no s’accepten, continuen pertanyent a qui els portava.

Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!


Comparteix en