Hi havia una vegada un emperador que sempre buscava fer el que era correcte, perquè volia ser un governant just. Ell pensava que si aconseguia trobar respostes als seus interrogants, aleshores sempre sabria què fer.
Quin és el millor moment per fer les coses?
Quines són les persones més importants?
Què és el més important?
L’emperador va oferir una recompensa substanciosa a qui sabés les respostes, però ningú va aconseguir satisfer el governant. Finalment, va decidir pujar al cim d’una muntanya per visitar un ancià ermità. L’emperador es va adonar que el vell semblava molt fatigat, aleshores va dir:
-Dóna’m l’aixada i jo cavaré mentre tu reposes.
Després d’ajudar una estona, l’emperador va dir:
-Si no pots contestar les meves preguntes, digues-m’ho i marxaré.
-Escoltes córrer algú? li va preguntar de sobte l’ermità.
D’entre els arbustos va sortir un home fent tombs i prement-se l’estómac amb les mans. Quan l’emperador i l’ermità van arribar fins a ell, es va desmaiar. Li van descordar la camisa i van veure que l’home havia patit un tall molt profund. L’emperador li va netejar la ferida i la va envenar amb la seva pròpia camisa.
En recuperar la consciència, l’home va demanar aigua. L’emperador va córrer a buscar-la a un rierol proper i n’hi va donar una mica. L’home la va beure agraït i tot seguit va caure adormit. Entre tots dos van transportar l’home fins a la cabana de l’ermità i el van estirar sobre el llit. L’emperador, que també estava exhaust, s’hi va quedar adormit. L’endemà al matí, quan l’emperador es va despertar es va trobar davant seu l’home ferit amb la vista clavada en ell.
-Perdona’m. Li va dir
-¿Perdonar-te? va respondre l’emperador. Què has fet per necessitar el meu perdó?
-Tu no em coneixes majestat, però fins ara et considerava el meu pitjor enemic. Durant l’última guerra vas matar el meu germà i et vas apropiar de les meves terres.
L’home va continuar parlant i va explicar que, amagat entre els arbustos, esperava que l’emperador baixés de la muntanya per atacar-lo, però llavors un dels guàrdies de l’emperador el va reconèixer com un enemic i el va ferir.
-Vaig aconseguir fugir, però si tu no m’haguessis trobat i ajudat com ho vas fer, amb tota certesa ara estaria mort. Jo que planejava matar-te i resulta que m’has salvat la vida! Em sento avergonyit i agraït.
L’emperador es va sorprendre en conèixer la història d’aquell home i commogut per la situació, va dir que tornaria les terres. Després digué a l’ermità:
-Ara he d’anar-me’n, he de continuar el meu viatge per trobar la resposta a les meves preguntes.
L’ermità es va posar a riure i va respondre:
-Les preguntes ja estan contestades, majestat. El moment més important per a tu va ser mentre cavaves al meu jardí. La persona més important vaig ser jo mateix, la persona amb qui tu eres El més important va ser senzillament ajudar-me- va concloure l’ermità I després, quan vam trobar l’home ferit, el moment més important va ser quan li vas curar les ferides, que altrament li haguessin causat la mort, i llavors tu i ell mai no haguéssiu arribat a fer-vos amics. I en aquell moment, aquest home era la persona més important del món, i l’objectiu més important era guarir-li la ferida.-El moment present és l’únic moment que importa-, va continuar dient l’ermità. -La persona més important és sempre la persona amb qui estàs. L’objectiu més important és sempre fer feliç la persona que està al teu costat. Què pot ser més senzill o més important?
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!