Un grup d’estudiants de Geografia estudiava les Set Meravelles del Món. Al final de la classe, se’ls va demanar fer una llista de les que ellsconsideraven haurien de ser actualment les Set Meravelles del Món.
Tot i alguns desacords, la majoria va votar per les següents:
Les Piràmides d’Egipte,
El Taj Mahal,
El Gran Canó de Colorado,
El Canal de Panamà,
L’edifici Empire State,
La Basílica de Sant Pere i
La Muralla Xinesa.
Mentre es feia la votació el mestre va notar que una estudiant estava callada i no havia lliurat encara la seva llista. Així que li va preguntar si tenia problemes per acabar de fer la seva elecció. La noia tímidament respongué:
-Si, una mica. No em podia decidir, doncs són tantes les meravelles.
El mestre va dir:
-Bé, digues-nos el que has escrit i potser et podem ajudar.
La noia va titubejar, i després va llegir:
-Crec que les Set meravelles del món són: “poder tocar, assaborir, veure, escoltar”. I després va seguir: -Poder sentir, riure i estimar.
En acabar de llegir-les la sala de classe va quedar en silenci absolut.
És molt senzill per a nosaltres poder veure moltes de les gestes de l’home i referir-nos-hi com a meravelles, quan de vegades passen desapercebudes les meravelles que Déu va fer i que són senzillament “comuns”. Que avui recordis aquelles coses que són realment meravelloses!
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
