Un conseller del Tec em va explicar aquesta faula: Tots en néixer rebem vuit monedes, cada moneda val deu anys. Ara bé, em va dir, separa una de les monedes, ja que és la que fem servir per acabar la vida –jubilats, sans o malalts, amb molts o pocs records, amb molts o pocs amics i estalvis–. Així que en realitat només tenim set monedes que podem fer servir. Quantes te’n queden i com les utilitzaràs?, em va preguntar.
Al meu interior –em vaig dir–, ja he fet servir cinc monedes i mitja, només me’n queden una i mitja.
Benvolgut lector, quantes te’n queden a tu?, com les ha fet servir?, com faràs servir les monedes que et queden?
Diuen que la vida és un continu empènyer cap a un precipici. Al principi un és qui empeny, fins que arribem a la sisena o setena moneda, aleshores comencem a dir: no empenyen, no empenyen; per finalment en la setena o vuitena, a més tardar, un és empès a casa seva a acabar la seva vida…
Tot això per què? preguntareu alguns de vosaltres. Primer exposaré algunes reflexions i després una recomanació.
- Reflexioni i prengui plena consciència que la seva vida és finita –vuit monedes com a màxim–.
- Que cada dia, cada any, cada moneda que passa, ja no tornarà: allò caigut, caigut, diria el filòsof de Huemes.
- Que és molt important treure suc a cada esdeveniment, cada dia, cada moneda. Els romans de l’antiguitat clàssica deien: Carpe diem: Aprofita el dia. Com està traient suc a aquest dia?
4. Que és molt important reflexionar i decidir el que un farà amb la resta de les monedes, treballar com a desesperat? Ningú al llit de mort ha dit: si hagués treballat més, si hagués passat més temps a l’oficina. Gairebé tots han dit: si hagués passat més temps amb la família, si hagués viatjat més, si hagués…
Per descomptat, jo recomano seguir el camí dels set factors de l’èxit però enriquit amb dues coses més:
- amb moltes ganes de fer-ho;
- i amb una actitud com la que Robert Fisher recomana al seu llibre: “El cavaller de l’armadura rovellada”, on l’autor descriu, d’una manera singular i creativa, un procés de canvi personal.
Inicia el seu llibre descrivint, a la seva manera, com al pas del temps anem omplint-nos de barreres, actituds, hàbits que ens impedeixen conèixer-nos, estimar-nos i respectar-nos per així ser capaços de voler i respectar els altres.
Ens cobrim d’una armadura que ens impedeix ser nosaltres mateixos. Robert escriu: “Hi havia una vegada un cavaller que feia el que solen fer els cavallers bons, generosos i amorosos: lluitava contra els seus enemics que eren dolents, mesquins i odiosos. Matava dracs i rescatava dames en dificultats. El nostre cavaller era famós per la seva armadura Partia a quanta batalla el convidaven, usant sempre la seva armadura. Li agradava tant la seva armadura que la va començar a usar dia i nit –fins que la seva dona i el seu fill li van començar a reclamar que se la tragués. finalment va decidir treure-se-la– però, oh desgràcia, ja no va poder; la seva armadura se li havia tornat permanent”.
L’armadura de la narració és el garbuix de barreres, actituds i hàbits negatius que impedeix a la majoria de nosaltres ser un mateix.
Què es pot fer?
- Decidiu treure’us l armadura.
- Passeu per un procés de canvi.
Robert Fisher recomana passar per quatre fases del procés de canvi:
* Aprendre a meditar, a gaudir i a escoltar els altres –El castell del silenci–. A la nostra vida només parlem del que hem fet i del que farem, però poques vegades hem gaudit del que passava en aquell moment.
* Aprendre que no podem estimar els altres si no ens estimem a nosaltres mateixos; que al nostre interior tenim amabilitat, compassió, amor, intel·ligència i generositat i que l’únic que necessitem és deixar sortir aquests sentiments i aptituds, doncs sempre hi han estat –El castell del coneixement.
* Aprendre a eliminar el drac de la por i el dubte –El castell de la voluntat i la gosadia– per eliminar el “no es pot”, “per mi és impossible”, “jo només no puc”. És clar que sí que es pot.
* Aprendre a alliberar-nos i desprendre’ns de les nostres barreres, creences, actituds i hàbits equivocats –El cim de la veritat–.
Tot això condueix, segons Robert Fisher, a conèixer-nos, estimar-nos, respectar-nos per ser així capaços de voler i respectar els altres i, al meu entendre, per poder utilitzar intel·ligentment les monedes que ens queden.
És molt important treure suc a cada esdeveniment, cada dia, cada moneda.
Els romans de l’antiguitat clàssica deien: ‘Carpe diem’: Aprofita el dia.Com està traient suc a aquest dia?
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
