Actualment esteu veient Què vols ser quan siguis gran?

Què vols ser quan siguis gran?

Comparteix en

La mare de 26 anys es va quedar absorta mirant el seu fill que moria de leucèmia terminal. Encara que el seu cor estava aclaparat per la tristesa, també tenia ella un

fort sentit de determinació. Com qualsevol mare, desitjava que el seu fill creixés i fes tots els seus somnis. Però ara això no era possible per al fill. La leucèmia no els ho permetria. Però tot i així, ella encara volia que els somnis del seu fill es fessin realitat. Ella va agafar la mà del seu fill i li va preguntar: Billy, alguna vegada

has pensat en el que volies ser quan creixessis?, has somiat alguna vegada i has pensat en el que faries amb la teva vida?.

-Mare, sempre he volgut ser un bomber quan creixés.

La mare va somriure i li digué:

Vegem si podem fer realitat el teu somni. Més tard, es dirigí a l’Estacion de Bombers de Phoenix, Arizona. Allà va conèixer el bomber Bob, un home amb un cor gran com tot Phoenix.

Ella li va explicar el desig últim del seu fill i li va preguntar si era possible fer al seu fill de sis anys una passejada en un camió de bomber. El Bomber Bob va dir: Miri, podem fer alguna cosa millor que això. Tingueu al vostre fill llest dimecres a les 7 en punt del matí i el farem Bomber Honorari durant tot el dia. Ell podrà venir amb nosaltres aquí a l’Estació, menjar amb nosaltres, sortir amb nosaltres quan rebem trucades d’incendis. I si vostè ens dóna les seves mesures, li aconseguirem un veritable uniforme de bomber, amb un barret veritable que porti l’emblema de l’Estació de Bombers de Phoenix, no una joguina, sinó l’emblema groc que nosaltres portem i les botes d’hule. Tot això és fet aquí a Phoenix, així que ens és fàcil aconseguir-ho força ràpid.

Dimecres següent el bomber Bob va recollir Billy, li va posar el seu uniforme de bomber i el va conduir des del llit de l’hospital fins al camió de bombers. Billy va haver de seure a la part de darrere del camió i ajudar a conduir-lo de tornada a l’estació. Ell se sentia com al cel.

Hi va haver tres trucades a Phoenix aquell dia i Billy va haver de sortir a les tres trucades. Ell va ser en tres camions diferents. Va ser al microbús para mèdic i també al cotxe del Cap de Bombers. També li van enregistrar vídeos per a les notícies locals de televisió.

Havent fet realitat el seu somni i amb tot l’amor i l’atenció que li va ser donada, Billy va ser tocat tan profundament al cor, que va aconseguir viure tres mesos més del que qualsevol metge havia pensat que viuria.

Una nit tots els seus senyals vitals van començar a decaure dramàticament i el Cap d’Infermeria, que creia en el concepte hospitalari -que ningú ha de morir sol-, va començar a trucar als membres de la família perquè vinguessin a l’hospital.

Després, va recordar el dia que Billy havia passat com si fos un bomber, així que va trucar al Cap de l’Estació i li va preguntar si era possible que enviés un bomber uniformat a l’hospital perquè estigués amb Billy mentre lliurava la seva ànima. El cap li va dir:

Ho farem una mica millor. Arribarem d’aquí a cinc minuts. Em farà un favor?

Quan escoltin les sirenes sonant i els llums espurnejant, podria anunciar pels altaveus que no hi ha cap incendi, sinó que és el Departament de Bombers que ve a veure un dels seus membres més estimats una vegada més. I si us plau, obriu la finestra de la seva cambra.

A cap de 5 minuts, un ganxo i l’escala del cotxe de bombers, va arribar a l’hospital, i es va estendre fins al tercer pis on hi havia la finestra oberta de la cambra de Billy i bombers van pujar per ella i van entrar a la cambra.

Amb el permís de la seva mare, cadascun l’abraçà i l’agombolaven dient-li quant l’estimaven. Amb el seu alè agonitzant, Billy mirà el Cap dels Bombers i va dir: CAP, SÓC VERITABLEMENT UN BOMBER ARA?

El Cap li va respondre: SI, BILLY, HO ETS.

Amb aquestes paraules, Billy somrigué i tancà els seus ulls per darrera vegada.Recordem que allò que els éssers humans necessitem és el coneixement i l’amor de Déu manifestats a través dels nostres semblants.

Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!


Comparteix en