Un deixeble va anar a veure Maruf Karkhi, el mestre musulmà, i li digué: «He parlat de tu a la gent. EIs jueus diuen que tu ets deIs seus. EIs cristians et tenen per un deIs seus sants. I els musulmans veuen en tu la glòria de l’Islam.»
Maruf li replica: «Això és el que diuen aquí, a Bagdad. Quan jo vivia a Jerusalem, els jueus em tenien per cristià; els cristians per musulmà, i els musulmans per jueu.»
«Aleshores, què hem de pensar de tu?»
«Penseu de mi com d’un home que diu de si mateix: els qui no em comprenen, em veneren; els qui em menyspreen, tampoc no em comprenen.»
Si creus ser allò que e/s teus amics i enemics diuen que ets, evidentment no et coneixes a tu mateix.
Del llibre “La Pregària de la Granota”, d’Anthony de Mello
