Hi havia una vegada un savi vedantí, és a dir, que creia en la unitat que es manifesta
com a diversitat. Estava parlant als seus deixebles sobre l’Ésser Suprem i l’ésser
individual, explicant-los que són el mateix. Va declarar:
– De la mateixa manera que l’ésser Suprem existeix dins de si mateix, també existeix dins de cadascun de nosaltres. Un dels deixebles va replicar:
– Però mestre, com és possible que nosaltres puguem ser com l’Ésser suprem, quan Ell és tan immens i poderós? Infinits universos moren dins Ell. Nosaltres som
partícules al seu costat.
El savi va demanar al deixeble que s’aoropés al Ganges i agafés aigua. Així ho va fer el deixeble. Va agafar un bol d’aigua i el va presentar al savi; però aquest va protestar:
– T’he demanat aigua del Ganges. Aquesta no pot ser aigua del riu.
– És clar que ho és, va dir el deixeble consternat.
– Però al Ganges hi ha peixos i tortugues, les vaques acudeixen a beure a les seves ribes, i la gent s’hi banya. Aquí no hi ha res. Aquesta aigua no pot ser del Ganges.
– És clar que ho és- va insistir el deixeble-, però en tan poca quantitat que no pot contenir ni peixos, ni tortugues, ni vaques, ni devots.
-Tens raó -va afirmar el savi-. Ara torna l’aigua al riu. Així ho va fer el deixeble i va tornar després al costat del savi, que li va explicar:
– Potser no existeixen ara totes aquestes coses a l’aigua? L’ésser individual és com l’aigua al bol. És una amb l’Ésser Suprem, però existeix en forma limitada i per això sembla diferent. En tornar l’aigua del bol al riu, va tornar a comptar amb peixos, tortugues, vaques i devots. Si medites adequadament, comprendràs que tu ets el Ser Suprem i que estàs en tot, com Ell. L’Ànima Universal habita, fins i tot, en un bri d’herba.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
