Un avi i el seu nét van emprendre un viatge i es van fer acompanyar per un ruc que els fes més lleuger el recorregut. El nen anava sobre el burro i l’avi caminava al costat de l’animal.
Quan van passar per un poble, els vilatans van començar a exclamar:
– Quina vergonya! El que cal veure! El pobre ancià ha d’anar a peu, mentre el nen ho fa sobre el ruc. És inadmissible!
Davant tals comentaris van decidir que l’avi pugés a l’ase i el nen anés a peu.
Van passar per un altre poble i els habitants d’aquest, en veure’ls passar, van dir:
– Quina falta de caritat! És inexcusable! L’home còmodament viatja sobre l’ase i el noiet va a peu.
L’avi i el nen van optar per pujar al ruc i en passar per un altre poble, els habitants van començar a increpar-los:
– Sou unes males persones! Quina crueltat! Pobre burro! Els dos repapats sobre ell! Mereixerieu que us apallissessin!
Llavors l’avi i el nét van decidir caminar al costat l’animal, sense muntar. En passar per un altre poble, la gent es va burlar d’ells:
– Quina parell de ximples! Quin babaus! Tenen un burro i van a peu! Són estúpids on n’hi hagi.
Mentre els tres seguien impassibles el seu camí, l’ancià li va dir al noi:
– Estimat nét, tant de bo les persones fossin tan fidels i bondadoses com aquest animal que ens acompanya! Però treu d’això una lliçó per a la teva vida: sempre hi haurà gent desaprensiva que ens criticarà.
Ramiro A. Carrer. El gat astut i altres contes per a l’esperit. Ed Oberon Puck
