Hi havia una vegada una femella d’ànec que va posar quatre ous. Mentre els covava, una guineu va atacar el niu, la va matar i se la va emportar. Però no es va menjar els ous abans de fugir, i així va ser que aquests van quedar abandonats al niu.
Una gallina cloca va passar per allà i va trobar el niu abandonat. Seguint el seu instint i sense pensar-s’ho més es va asseure sobre els ous per covar-los. Poc després, van néixer els aneguets i, com era lògic, van agafar la gallina per la seva mare i caminaven en fila darrere seu. La gallina contenta amb les seves noves cries les va portar amb ella a la granja.
Cada matí després del cant del gall, la mama gallina rascava el terra i els aneguets s’esforçaven sense èxit per imitar-la. Però, com que els ànecs no aconseguien arrencar de la terra ni un miserable cuc, la mama gallina els proveïa d’aliment: partia cada cuc a trossos i alimentava els que considerava els seus fills donant-los menjar al bec. Ella pensava que si tenia paciència i els cuidava prou temps, ells finalment canviarien i serien com ella.
I així van anar passant els dies sense que res no canviés, fins que un dia com els altres, la gallina va sortir a passejar amb la seva niuada pels voltants de la granja. Els aneguets disciplinadament, la seguien en fila. Però de sobte, en arribar al llac, la naturalesa dels aneguets va fer que es capbussessin d’un salt a la llacuna, amb tota naturalitat, mentre la gallina escatainava desesperada demanant-los que sortissin de l’aigua.
-Sortiu, sortiu de l’aigua que us ofegareu-, gemia.
Els aneguets nedaven alegres, xipollejant, finalment en el seu element, mentre la seva mare saltava i plorava tement que s’ofeguessin.
Un gall va aparèixer atret pels crits de la mare i es va adonar de la situació.
-No es pot confiar en els joves, -va sentenciar. –Són uns imprudents.
Un dels aneguets que va escoltar el gall, es va acostar a la riba i els va dir:
-No ens culpeu a nosaltres per les vostres limitacions. Mireu-vos a vosaltres mateixos.
-Ets un mal educat, va respondre el gall enfadat.
No pensis amic lector que la gallina estava equivocada. No jutgis tampoc el gall. No et pensis que els ànecs eren uns prepotents i desafiadors. Cap d’aquests personatges no està equivocat. El que passa és que les seves naturaleses eren diferents i això els feia veure la realitat des de posicions diferents. L’únic error, gairebé sempre, és creure que la posició en què jo estic no només és la millor, sinó que és l’única des de la qual es pot veure la veritat. Qui no sent la música creu que els que ballen estan bojos. I els que ballen creuen que és un avorrit. Qui té raó?
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
