Hu-Song, filòsof d’Orient, va explicar als seus deixebles la història següent:
-Diversos homes havien quedat tancats per error en una fosca caverna on no podien veure gairebé res. Va passar algun temps, i un va aconseguir encendre una petita teia. Però la llum que donava era tan escassa que tot i així no es podia veure res. A l’home, però, se li va acudir que amb la seva llum podia ajudar que cadascú dels altres encenguessin la seva pròpia teia i així, compartint la flama amb tots, la caverna es va il·luminar”. Un dels deixebles va preguntar a Hu-Song:
-Què ens ensenya, mestre, aquest relat? I Hu-Song va contestar :
-Ens ensenya que la nostra llum continua sent foscor si no la compartim amb el proïsme. I també ens diu que compartir la nostra llum no l’esvaeix, sinó que per contra la fa créixer.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
