La senyora Pepita, ben equilibrada i orgullosa, de 92 anys, estava completament llesta com cada matí a les 8 en punt, amb els cabells ben pentinats i un maquillatge perfectament aplicat malgrat ser gairebé cega, disposada a trasladar-se avui a un asil de gent gran.
El que havia estat el seu marit durant 70 anys havia mort, cosa que feia necessari el trasllat. Després de moltes hores d’esperar pacientment a la recepció de l’asil de la gent gran, ella va somriure dolçament quan li van comunicar que la seva habitació ja estava a punt. Mentre ella maniobrava el seu caminador a l’ascensor, jo li donava una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent els llençols i cortines que havien estat penjades a la finestra. “M’encanten”, va dir ella amb l’entusiasme d’una criatura de 8 anys a qui acaben de mostrar un nou cadell. “Sra. Pepita, vostè encara no ha vist la cambra…. esperi”.
“Això no hi té res a veure”, va dir ella. “La felicitat és una cosa que un decideix amb anticipació. El fet que m’agradi la meva habitació o no m’agradi, no depèn de com estigui arreglat el lloc, depèn de com jo arregli la meva ment. Ja havia decidit per endavant que m’encantaria”. “És una decisió que prenc cada matí en aixecar-me”.
“Aquestes són les meves possibilitats: puc passar-me el dia al llit enumerant les dificultats que tinc amb les parts del meu cos que ja no funcionen, o puc aixecar-me del llit i agrair per les que si que funcionen. Cada dia és un regal, i per temps que els meus ulls s’obrin em centraré en el nou dia i en les memòries felices que he guardat en la meva ment… només per aquest moment a la meva vida. La vellesa és com un compte bancari… un extreu de el que hi havia dipositat”. “Llavors, el meu consell per a tu seria que dipositis gran quantitat de felicitat al compte bancari dels teus records”.
Gràcies pel que heu fet per omplir el meu banc de memòries. Recordeu aquestes simples 5 regles per ser feliç:
1. Allibereu el vostre cor d’odi.
2. Allibereu la ment de preocupacions.
3. Viuviu humilment.
4. Doneu més.
5. Espereu menys.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
