En temps de fred, cada any, arriba un dels períodes més nostrats i més esperats per grans i petits. Un període que ens contacta directament amb la innocència, aquella capacitat genuïna dels infants que, en el decurs dels anys, es pot anar esvaint, amb el contacte directe amb els esculls propis del dia a dia.
Per sort, la climatologia, la tradició i la cultura dels nostres ancestres, ens presenta, un cop a l’any, la possibilitat de despertar en el nostre interior vivències que podem tenir oblidades però que representen un aliment fonamental per a l’ànima.
Cada any, puntualment, l’infant de Betlem neix dins nostre, per recordar-nos que, abans d’arribar a aquesta dimensió, formaven part d’un tot, al qual retornarem el jorn del nostre traspàs. Que som aquí per compartir la vida amb tots aquells que ens envolten, que ens fan de mirall per aprendre allò que ens cal per seguir el camí.
És l’infant que ens recorda que la nostra essència és l’amor. Que estimar és possiblement la cosa més important que hem vingut a fer i que el conreu de l’art d’estimar és allò que ens dona vida i sentit, i ens fa ha esdevenir un regal per a aquells amb qui compartim camí.
Nosaltres sols, no podríem fer res, sense l’amor que ens sosté, ens alimenta i ens fa membres d’una única família, la humanitat, caracteritzada, precisament, per ser mirall d’aquest amor immens que ens ha creat i ens estima des del principi dels temps.
Fem el possible en aquests dies de desembre, que ens estoven l’ànima, per contactar amb aquella innocència que ens caracteritzava quan arribàrem a aquesta dimensió, mitjançant l’amor de dos éssers humans que ens van fer lloc en el seu cor, perquè poguéssim créixer i desenvolupar-nos. Ells, amb el seu amor incondicional, han fet possible que avui puguem ser aquí.
Nadal és, doncs, la celebració d’una nova vida que arriba puntualment per recordar-nos la nostra procedència i la nostra filiació i, també, un acte d’agraïment infinit als nostres ancestres que ens han fet possible, a través del misteri de la vida, que sovint ni ells podien arribar a comprendre.
Mirem-nos els uns als altres com a familiars estimats, que cada any recorden la seva procedència i la seva unitat per aquestes dates i, sense escatimar cap mostra de joia i d’afecte, conjurem-nos a ser la veu de l’amor que ens conté i ens vivifica. Presentem-nos davant del misteri de Nadal amb les nostres millors gales, i amb tot respecte i reverència, sentim-nos dignes de la vida que ens habita i ens fa ser com som, únics i irrepetibles. I si els tràfecs quotidians han debilitat el nostre record, posem-nos dempeus i, com l’estol d’àngels del pessebre, diguem a ple pulmó: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima (Lc 2,14).
