Aquest món que se’ns presenta cada matí, en despertar-nos, no és altra cosa que una projecció de la nostra ment, del nostre nivell de consciència. A mesura que evolucionem, la nostra consciència també evoluciona. La consciència és, doncs, la lent amb la qual contemplem el món i, a mesura que aquesta s’expandeix, ens permet que la nostra percepció vagi essent cada vegada més ample i més subtil.
Si el nostre nivell de consciència és baix, percebem un món fragmentat, perillós i amenaçador. És el cas d’aquelles persones, per exemple, que veuen les diferències com una font d’enfrontament gairebé irreconciliable, que desconfien dels nouvinguts, simplement perquè tenen una cultura diferent a la nostra, o se senten amenaçats enfront de qualsevol canvi.
Expandir la consciència és, doncs, la nostra tasca principal si volem evolucionar com a éssers humans. Perquè, a mesura que la nostra consciència s’expandeix, allò que percebíem com a greus problemes es va relativitzant i ens anem adonant que la solució als grans esculls de la humanitat passa pel respecte més absolut que ens permet veure les diferències com una font d’enriquiment i no com una amenaça i, finalment, començar a educar els infants des de la visió d’un món unit i respectuós, on cada ésser humà, home o dona, moro o cristià, ric o pobre, té dret a ser respectat i a tenir l’oportunitat de desenvolupar-se com a persona. En definitiva, que les diferències no són, sinó que fragments de l’infinit trencaclosques de la humanitat, on totes les peces són fonamentals i imprescindibles.
Mentre homes i dones restem enfrontats a causa de tenir-nos por, mentre siguem incapaços d’acceptar i respectar éssers amb ideologies o religions diferents a la nostra, mentre veiem com una amenaça la pobresa que arriba a casa nostra, en un intent desesperat de supervivència, perquè posa en perill la nostra abundància vergonyant, en el món regnarà la desigualtat, la injustícia i la prepotència.
En la mesura que cada un de nosaltres sigui capaç d’esdevenir respectuós amb ell mateix i amb els altres, i sigui capaç de canviar la seva percepció i la de l’entorn, una nova consciència s’anirà estenent com una taca d’oli, fins arribar el dia que els llocs de poder siguin ocupats per persones amb una consciència més desenvolupada.
La nostra aportació ens pot semblar minsa i insignificant, però no podem oblidar que un oceà està format per infinites gotes d’aigua, totes elles importants i imprescindibles a l’hora de formar el tot. Així, de mica en mica, aconseguirem no tant sols que homes i dones fonguem les nostres potencialitats per aconseguir un món millor, no tant sols que races i ideologies diferents ens comprenguem i ens respectem, sinó quelcom molt més important: que milions d’infants deixin de morir de gana, que els conflictes bèl·lics s’extingeixin o que milions d’éssers humans puguin alliberar-se d’una pobresa extrema.
