Cadascun de nosaltres, en aquest món i a cada instant, representem el paper que decidim representar, que ens han ensenyat o que triem en un moment determinat. En la mesura que aquest paper que decidim representar té a veure amb la nostra manera de ser original, la nostra vida serà més o menys plaent, més o menys fàcil, més o menys autèntica.
Cada instant de la nostra vida és una elecció entre, almenys, dues opcions. Hi ha dies que ens llevem amb ganes de menjar-nos el món, i aquell dia potser haurem de frenar els nostres impulsos si no volem menjar-nos-el de debò, atropellant algú; i d’altres que ho fem amb la derrota dibuixada al rostre, cosa que ens obligarà a anar-nos auto estimulant per arribar al vespre amb una mica de dignitat. I la vida és així, al marge d’allò que haguem decidit mostrar als altres. En definitiva, es tracta, doncs, de frenar-nos quan anem passats de voltes i d’estimular-nos quan ens despertem alacaiguts.
Si volem viure en harmonia amb nosaltres mateixos, haurem d’equilibrar els nostres extrems, acostant-los tant com puguem a la nostra essència veritable. Si el rol que hem decidit mostrar ens exigeix una gran despesa d’energia, vol dir que no anem bé. Perquè voler mostrar als altres allò que no som, és l’error que crea més insatisfacció.
I aquesta feina l’hem de fer ben d’hora, ben d’hora, tot just saltar del llit, quan anem al lavabo a fer el primer pipí, acabat el qual ens posarem davant del mirall, mirant-nos als ulls de fit a fit, mostrant-nos la nostra millor rialla i dient-nos: m’ha tocat viure un altre dia meravellós que soc capaç d’omplir d’amor, de veritat i de bondat. Agraeixo aquesta nova oportunitat i honoro d’entrada tots els éssers que avui es creuaran amb mi i em mostraran la informació que cadascun d’ells té per a mi.
El nostre benestar depèn, no ho dubtem pas, de la nostra actitud davant la vida, els altres i nosaltres mateixos. Si som d’aquells que es passen la vida emprenyats, que sempre ho troben tot malament, que tot ho judiquen, que tot ho critiquen, la vida, com el millor dels boumerangs, ens retornarà emprenyades, dificultats, judicis i crítiques. Altrament si la nostra actitud és respectuosa, amorosa, de col·laboració, d’il·lusió, d’acolliment, això mateix ens arribarà multiplicat.
Fins els dies més difícils tenen el seu encant, si ens entossudim a buscar-lo. Si trobem persones que no ens agraden a primera vista, entossudim-nos a saber per què ens passa, perquè és molt possible que tinguin informació valuosa per a nosaltres. Cerquem sempre i en tot lloc el vessant amable i divertit, que sempre hi és, en lloc d’ancorar-nos en la negativitat dels nostres pensaments. No esborrem mai el somriure del nostre rostre, la millor porta d’entrada a tot ésser humà, i gaudim plenament de les nostres comunicacions, de les nostres relacions, dels nostres encontres fortuïts… que esdevindran la nostra principal font de gaudi, d’intercanvi, d’amor i de respecte mutu. Hem de tenir present que som éssers socials quina màxima aspiració és la unitat.
