No hi ha res més estimulant que sentir-se ben tractat, respectat i estimat. Sentir, en definitiva que confien en tu i que estan disposats a donar la cara per tu, si mai t’equivoques. Potser, quan parlem d’estimar, volem dir tot això i el mot estimar té un contingut molt més explícit.
A la vida se’ns presenten atzucacs dolorosos. Són, precisament, aquells que ens provoquen la sensació de maltractament, de no ser respectat i de tenir la sensació que ningú no t’estima. Sentir, en definitiva, que no confien en tu i que ningú donarà la cara per tu si mai t’equivoques, que, un dia o altre, passarà.
Per això són tant importants les coses que ens diem a nosaltres mateixos cada matí i les coses que diem als altres. Tot, absolutament tot, té dues lectures, una de positiva i una altra de negativa. Les dues requereixen el mateix esforç. Perquè no ens entossudim i ens confabulem només per veure i comunicar el vessant positiu de tot i de tothom?
Ens podem llevar pensant en: un dia més!, un dia menys de vida, que pesat!, quina mandra!, que passi de pressa, si us plau!, o bé podem fer-ho, mirant-nos al mirall, fent-nos el millor somriure i dient-nos: quin goig, un dia més per gaudir!, un dia més per estimar!, un dia més per ser feliç fent feliços els altres!, un dia més de vida!
Allò que ens diem de llevada, condicionarà tota la nostra jornada i les nostres relacions. Mireu si n’és d’important aquesta comunicació diària amb nosaltres mateixos.
Quantes vegades ens és més fàcil utilitzar el cinisme disfressat d’humor per riure’ns dels altres? Quantes vegades en reunions d’amics, convertim en cap de turc, en diana, en riure’ns d’aquell que no hi és, només per passar l’estona?
Per altra banda, heu observat quantes vegades diem coses boniques a aquells que ens envolten? Quantes vegades fem broma rient-nos de nosaltres mateixos? Quantes vegades diem a la família i als amics que els estimem, que els respectem, que confiem en ells, que estem disposats a donar la cara per ells quan s’equivoquin?
Si volem que les nostres relacions siguin plaents i gratificants, hem de saber assaonar-les convenientment, posant-hi la delicadesa, la tendresa, l’atenció necessàries perquè el nostre entorn esdevingui segur i agradable, allunyat del soroll, la frustració i l’estrès que caracteritza la nostra pobra societat.Es tracta doncs que cadascú, en el seu entorn, creï un espai confortable on tothom s’hi senti acollit, respectat i estimat. La suma de tots aquests espais construirà el món que molts anhelem i que podrà arribar a contrarestar aquest món sense sentit que ens mostren tots els mitjans de desinformació de masses i que serà abolit amb l’eclosió del món nou que entre tots haurem creat.
