Temps era temps, que la corona vírica va fer una entrada de cavall sicilià a les nostres vides, arraconant-nos a tots, si us plau per força, a les nostres llars. Val a dir que, la corona feu grans estralls, fins al punt de despertar una por ancestral que coneixíem des de fa segles i de posar el sistema sanitari contra les cordes, enduent-se moltes vides per davant.
De temps ancestrals, la coronofòbia és una patologia molt freqüent a les nostres contrades, fa segles que la patim i som molt sensibles a tot allò que representa. Els coronòfids són éssers vius que viuen parasitant altres éssers vius. Els dominen, els esclavitzen, fan que treballin per a ells, sense rebre la més mínima recompensa. No en tenen mai prou i si no els ho dones tot, t’ho prenen.
En el cas de la corona que ens ocupa, era tant potent que no hi va haver reialme que pogués escapolir-se de la seva expansió. D’un dia per l’altre vam començar a desconfiar de tot i de tothom, no ens tocàvem, no ens acostàvem a menys d’un metre i mig, i portàvem morrió per impedir que la corona saltés dels uns als altres com pretenia. i, així, vam esdevenir una societat aïllada i insolidària.
D’això han passat dos anys llargs, ara gairebé ningú ja no en parla, i molts de nosaltres vivim com si s’hagués tractat d’una pel·lícula de ciència ficció, sense adonar-nos que les corones sempre tendeixen a perpetuar-se i que mai podrem estar tranquils del tot mentre una corona o altra campi en llibertat. Les corones sempre fan mal, si nosaltres els ho permetem. El cas és que, de retirada i potser en els darrers espeternecs, la corona també m’ha visitat, és de suposar que per no deixar-me orfe de la seva solidaritat i condescendència.
El dubte que em resta és si haurem estat capaços d’aprendre alguna cosa de tot aquest terrabastall o si seguirem cometent els mateixos errors de sempre. Perquè, si les mascaretes són efectives, que tots hem pogut comprovar que ho són, com és possible que no ens hagi quedat la prevenció de posar-nos-la quan tinguem qualsevol símptoma, encara que només sigui per protegir totes les persones vulnerables que ens envolten. Com és possible que anem en transport públic sense mascareta, quan és obligatori portar-ne? En quin moment hem passat del respecte per l’altre a aquest tantsemenfotisme galopant?
No ens oblidéssim mai que tots acabem rebent allò que ha sortit de nosaltres. Que la llei del bumerang ens agafi confessats, davant d’aquesta absència d’empatia generalitzada. El nostre futur es conformarà a partir de les nostres eleccions en el present i, si volem una societat millor, que la volem, hem de començar per ser impecables en allò que fem. Si procurem que tots els nostres actes siguin fruit de l’amor, encertarem en totes les nostres decisions. Que la vida ens guardi de corones i de coronats.
