La comunicació entre dues persones és l’art excels d’intercanviar punts de vista, opinions i novetats, l’intent de fondre dos universos amb diferents escales de valors, amb diferent experiència física, emocional, mental i espiritual. La comunicació, doncs, vista des d’aquesta perspectiva, esdevé un art sublim en el que cal esmerçar tota la atenció i la delicadesa que hom es capaç d’oferir amb la intenció de conèixer per poder estimar, perquè per arribar a estimar, cal conèixer. L’amor ens proporciona comprensió, respecte i acceptació, ingredients indispensables per arribar a fer realitat la comunicació. Així, doncs, no podrem aconseguir una comunicació plena sense amor.
Si dues persones parlen de mots abstractes com, per exemple, llibertat, amor, sinceritat o qualsevol mot abstracte que vulgueu, si volen entendre’s, cal que no es quedin només en el so de la paraula, sinó que aprofundeixin en el seu interior per poder explicar a l’altre què significa el mot que s’empra i, alhora, cal fer l’esforç per entendre el significat que l’altre li dóna. Quines sensacions físiques li desperta, quines emocions, quins sentiments, a fi de poder tenir una aproximació el més clara possible del sentit que li donem a aquella paraula.
Si no tenim present aquest escull de la comunicació, ens pot passar allò tant freqüent de què, després de conviure 20 anys junts, ens adonem amb estupefacció que no es coneixen de res. Que l’un o l’altre té reaccions completament inesperades, cosa que posa en dubte l’amor que han compartit. I és que massa sovint confonem l’amor amb atracció i desig, perdent-nos la transcendència de l’amor que és justament allò que ens permet gaudir d’una comunicació plena amb tot allò que ens envolta. Només l’amor transcendent ens permet sortir de nosaltres mateixos i veure sense distorsions la veritat de l’altre. Si no ens hi esmercem, podem conviure amb algú tota la vida, sense que existeixi la més mínima comunicació i aquesta és, sense cap mena de dubte, la causa de les nostres relacions fracassades, el motiu principal de crisi en les relacions de parella.
La veritable comunicació, doncs, ve de la nostra capacitat per posar-nos en la pell de l’altre, de la nostra capacitat d’estimar l’altre. Si volem comunicar-nos amb algú, hem de tenir en compte la seva història, les seves relacions, el seu tarannà, les seves mancances i, sabent tot això, hem de voler fer l’esforç de posar-nos en el seu lloc i imaginar què faríem o què diríem en la mateixa situació. D’alguna manera, es tracta de deixar de mirar-nos el melic i deixar els nostres aferraments, per començar a descobrir el melic de l’altre, esbrinant la seva escala de valors i, tot això, amb el desig no de canviar-lo, judicar-lo o condemnar-lo, sinó d’entendre’l.Només podem estimar allò que coneixem. L’amor a primera vista, doncs, tan saludable per altra banda, no seria amor transcendent, sinó un exemple clar d’atracció i de desig. El veritable amor arriba quan hem fet l’esforç de conèixer l’altre, quan som capaços de posar-nos en la seva pell i quan el nostre desig es vesteix de respecte, de comprensió, de delicadesa i d’afecte.
