L’egoisme és una característica intrínseca de l’ésser humà, que es posa de manifest quan anteposem els propis interessos per davant dels dels altres? Es caracteritza per la manca de consideració cap aquells que ens envolten, cosa que pot conduir a una actitud egocèntrica i desinteressada pel benestar col·lectiu? Com ho veieu?
L’egoisme, com a expressió excessiva de l’amor propi i la manca d’empatia envers els altres, té profundes implicacions en les interaccions socials, laborals, familiars i emocionals. En el pla interpersonal, l’egoisme condiciona tots els nostres comportaments fent-nos desconsiderats cap als desitjos i necessitats de la parella, amics o familiars. Això pot arribar a generar conflictes, ressentiment i distàncies absurdes i nocives amb el nostre entorn.
En l’àmbit laboral, l’egoisme s’acostuma a traduir en pràctiques competitives deslleials, que ens fan ignorar la col·laboració i el treball en equip. Aquesta mentalitat egoista genera ambients laborals tòxics, en què la cooperació i la solidaritat són reemplaçades per la rivalitat i l’individualisme, afectant profundament el rendiment i la satisfacció laboral.
Al panorama polític i econòmic, l’egoisme condueix a decisions basades en interessos personals o de partit, en detriment del benestar general de la societat. La corrupció i la manca de transparència són manifestacions tangibles d’aquest egoisme, que contribueix irremissiblement a la desigualtat, la injustícia i el deteriorament de la confiança en les institucions.
Cal reconèixer, però, que l’egoisme no ha de ser confós amb el respecte propi saludable, que implica la cura personal, l’autoestima positiva i l’establiment de límits saludables en les relacions. L’amor propi equilibrat i el respecte pels altres poden coexistir de manera harmoniosa, enfortint les relacions interpersonals i fomentant un sentit de benestar integral.
La comprensió de l’egoisme també ha de considerar el seu origen a la naturalesa humana i la seva relació amb l’instint de supervivència. En un context evolutiu, l’egoisme es pot considerar com un mecanisme d’autopreservació que impulsa els individus a prioritzar les necessitats pròpies per assegurar-ne la supervivència i el benestar personal. Això no obstant, en la complexitat de la societat contemporània, aquesta tendència natural pot portar a conseqüències negatives si no s’equilibra amb la consideració cap als altres i el reconeixement de la interdependència humana.L’egoisme és, doncs, un aspecte complex de la condició humana que reflecteix la lluita entre amor propi i la consideració cap als altres. Si bé és natural que els individus busquin satisfer les pròpies necessitats, és crucial reconèixer i fomentar la importància de l’empatia i la col·laboració en la formació de societats cohesionades i pròsperes. La cerca d’un equilibri entre l’autoafirmació personal i el respecte pels altres és essencial si volem construir entre tots un món millor.
