T’has preguntat amb quina freqüència ets sents víctima de les circumstàncies? Som conscients de quantes vegades al dia responsabilitzem els altres dels nostres problemes?, amb quina freqüència ens sentim com uns nàufrags en un mar de contradiccions i adversitat, i en quantes ocasions ens preguntem per la nostra responsabilitat en tot allò que ens passa?
Allò que ens diferencia dels animals és, justament, la capacitat de fer-nos preguntes i respondre’ns-les des de la més pura sinceritat interior. Si vivim convençuts de què el nostre benestar depenen únicament i exclusiva de les circumstàncies, i nosaltres no hi tenim res a veure, estem autocondemnats a seguir navegant a la deriva, sense possibilitat de canvi de rumb.
Un dels inconvenients del nostre procés d’evolució rau, precisament, en la nostra manca d’objectivitat a l’hora de cercar la responsabilitat en tot allò que ens toca viure. La vida ens ofereix a cada instant un cabal d’oportunitats de creixement i la possibilitat d’aprofitar-les o no només depèn de la nostra predisposició i del nostre estat de centrament interior. Podem passar-nos la vida sentint-nos víctimes del nostre entorn, i trobar mil excuses externes per justificar-nos.
Vivim en un món complex, és cert, en el qual conviuen moltes mentalitats, molts graus d’evolució, moltes circumstàncies tant favorables com adverses. Un món, però, no ho perdéssim pas de vista, que pot millorar en la mesura que millorem cada un dels éssers humans que en formem part. Inhibir-nos de la nostra responsabilitat amb l’excusa que els altres també ho fan, no deixa de ser una molt mala excusa.
La nostra aportació, tan minsa com vulgueu, és imprescindible a l’hora de construir un món millor. Podem passar-nos la vida lamentant-nos, però també podem fer tot allò que estigui al nostre abast per millorar personalment, millorant així el nostre entorn.
Nosaltres no tenim ni la capacitat ni l’obligació de fer que els altres canviïn, aquesta és una tasca que no ens correspon. L’única cosa que està al nostre abast, i que seria la nostra comesa principal, és esdevenir bones persones i posar-nos al servei dels altres, estimant-los i respectant-los tal i com ens agrada que ho facin amb nosaltresQuè passaria si tots els éssers humans de cop ens féssim el ferm propòsit de millorar, sense perdre temps a judicar i a responsabilitzar els altres de la nostra vida? Possiblement estaríem més a prop de resoldre la major part dels conflictes que ens assoten a nivell mundial, s’acabarien les guerres, la fam i la injustícia. Pot semblar utòpic pensar en aquesta possibilitat, però no podem deixar que la utopia en faci inhibir de la nostra responsabilitat. No cal que esperem que la humanitat canviï per començar a ser millors, sinó que en la mesura que nosaltres siguem millors la humanitat canviarà.
