Com cada any, aquestes dates ens posen en contacte amb aquell Infant que neix en el fons d’una establia, per portar l’esperança al món. Any rere any, l’infant es fa present en els nostres cors i ens desvetlla la nostra part més humana, més sensible, més autèntica, més íntima…
I tenim ganes d’estar amb aquells que estimem, volem sentir-los a la vora, volem sentir-ne l’escalfor. Una escalfor que contrasta brutalment amb la fredor, l’horror i la crueltat del nostre món, esquitxat per una munió d’éssers humans desplaçats de casa seva, a causa de la barbàrie, vivint en condicions infrahumanes, com aquell Infant del nostre pessebre.
Nadal ens humanitza, sí, perquè ens fa conscients de la nostra fragilitat, quan el nostre egoisme pot més que el nostre amor, i Nadal ens fa més bons perquè desperta la nostra fraternitat innata.
Cadascun de nosaltres, en solitari, no pot resoldre els problemes de la humanitat, però si, ajudar a resoldre els problemes de l’entorn més immediat. Aprofitem aquestes festes per pal·liar, cadascú en la seva mesura, aquelles mancances materials que detectem vora nostre. Assegurem-nos que no hi hagi ningú que passi gana, ningú sense sostre, cap infant sense joguina.
Fet això, aboquem-nos a pal·liar les mancances més intangibles, però no per això menys autèntiques. Siguem generosos amb les abraçades, la tendresa, els bons desigs. Procurem que ningú no estigui sol.
Si cadascun de nosaltres s’esmerça a millorar l’entorn proper, la bondat, l’amor, la tendresa, s’aniran estenent com una taca d’oli. Res ni ningú no pot aturar la solidaritat humana quan les causes són bones, vertaderes i justes.
Així, doncs, durant aquestes festes i, si pot ser, durant la resta de l’any, fem-nos el ferm propòsit de viure a favor nostre. No s’hi val d’amagar el cap sota l’ala, amb el fals pensament de què qui ha de canviar és, sempre, l’altre. Cadascun de nosaltres té el seu grau de responsabilitat en la bona marxa del món. Cadascun de nosaltres pot aconseguir que el seu entorn sigui una bassa d’oli o un conflicte constant. Cadascun de nosaltres pot aconseguir que la relació amb ell mateix sigui plaent, assossegada i pacífica.No vull acabar aquestes ratlles, sense desitjar-vos tota la felicitat del món. Aprofiteu aquestes festes al màxim i gaudiu de l’infant que porteu dins que, desvetllat pel l’Infant del pessebre, malda per sortir i deixar-se veure. Que tingueu una entrada d’any nou plena d’il·lusió i de projectes, amb l’esperança ferma que un món millor no és només un desig lícit, sinó una realitat tangible en un futur immediat. Que els Reis d’Orient arribin sadollats de d’amor i de pau, i omplin els vostres mitjons i el vostres cors a vessar.
