El darrer escrit de l’any, en ple ambient nadalenc, malgrat la situació actual, vull que sigui un bàlsam que amari els nostres cors amb tot allò que ens hagi pogut mancar en els darrers temps. Ha de ser una invitació de retorn al nostre oceà de pau interior per retrobar-nos amb el nostre infant i deixar-lo florir com cada any, en contacte amb les lluminàries que ens envolten, amb la molsa flonja del pessebre i el so festiu de les nostres nadales.
Arribats al punt que hem arribat, amb un bon feix de bastonades a l’esquena, amb unes eleccions amb candidats a la presó i a l’exili, amb un país intervingut i en una situació excepcional impensable en ple segle XXI, us convido a conjurar-nos per espantar tots els fantasmes que ens envolten, el de la mentida, el de la calúmnia, el de la blasfèmia, el de la trampa, el del joc brut, el del pensament únic…
Per tot això i moltes coses més, em ve de gust, perquè em dóna la gana i perquè ens ho mereixem, apel·lar a tots els cors de bona voluntat, els de la gent senzilla, els de la gent honesta, els d’aquells que no donen crèdit a tot allò que hem hagut de veure, els d’aquells que estan convençuts que junts podem aconseguir un món millor, i alliberar-nos plegats de la foscor enganxosa que malda per fer apagar la llum que altrament ens habita.
Nadal és temps d’il·lusió i de joia, ho ha estat sempre i enguany també ho serà. D’il·lusió que ens redreça per situar-nos dempeus i d’aquella joia dolça, penetrant i continguda que ens estova l’ànima i ens fa constatar que, si ho volem de veritat, tot és possible.
L’infant humil, que any rere any neix en tots i cadascun dels nostres pessebres, és la promesa fefaent de què el bé sempre triomfa sobre el mal. Ell desvetlla aquell infant que dins nostre representa la nostra part més lluminosa, la nostra part més poderosa, aquella part que és veritat, bondat, pau, comunió.
No permetem que res ni ningú ens arrabassi el nostre desig de ser. Aquests dies, tinguem-nos presents els uns als altres, ajudem-nos a seguir endavant perquè ningú no defalleixi, tots, ben junts, abraçats al voltant dels pastors, escalfem amb les nostres ànimes aquell infant que representa tots els nostres anhels més nobles.
I quan l’any s’acabi i en comenci un altre, demanem als tres reis màgics, que cada any ens visiten, molta força per seguir endavant, molt coratge per no reaccionar als ultratges, molta constància pacient per perseverar en les dificultats, molta fe per no defallir del nostre objectiu, tones de carbó per aquells que actuen amb premeditació i traïdoria, i molta llum per il·luminar tots els racons foscos del planeta.Que tingueu unes bones festes!, Deixem que tots els tòpics típics nadalencs ens estovin l’ànima i retrobem-nos el 2018 amb l’esperança intacta i la il·lusió a punt d’estrenar.
