Actualment esteu veient Quin desembre!

Quin desembre!

Comparteix en

Hem arribat al penúltim escrit de l’any. Un any –si em permeteu– especial…, ni millor ni pitjor… no vull entrar en escales de valor, deixem-ho en especial. Quin any, xiquets!, i quin desembre ens espera!!! Sí arribem sans i estalvis al 2018, serà ben bé un miracle de la mare naturalesa. Qui arranjarà la labilitat emocional que s’ha instaurat en el nostre dia a dia. El dragon khan és una minúcia comparat amb la nostra vida emocional del darrer any.

I espereu que això encara no s’ha acabat. No us diré que queda el pitjor… però queda el què queda. Guardem-nos, això sí, de la confusió. És extremadament important no confondre la Fira de Santa Llúcia amb el míting final de campanya, ni els caganers amb els candidats… o això potser sí…, ni la Grossa amb els resultats de les eleccions, ni la nit de Nadal amb la nit de l’escrutini, ni Sant Esteve amb la independència, ni l’home dels nassos amb la presidència.

Sí, serà un mes dens, molt dens… d’una densitat d’aquelles que se t’enganxa a la pell i no pots treure-te-la de sobre. Però nosaltres estem preparats per a tot. Sant Jordi ens ha inoculat aquell valor que està per sobre de tots els valors i que ens fa capaços de vèncer tots els dracs del món; d’imprimir cartells i paperetes; de fer aparèixer urnes contra tot pronòstic; d’engaltar empentes i porrades amb la dignitat que ens caracteritza; de convertir col·legis seriosos en càmpings improvisats; de manifestar-nos al toc de ja… i aprendre al moment totes les consignes del món: “no tenim por”, “no esteu sols”, etc., etc. i etc… ah! i de driblar adequadament totes les intoxicacions –que no són poques! – que ens arriben per terra, mar, aire, correu electrònic, whats app, twiter, facebook i demés. Per tant, ara no quedarem malament per quatre dies que queden d’any, no, home, no!

Albirem, doncs, un final de desembre amb les emocions desbordades però curull d’esperança. Recordeu que “no hi ha mal que cent anys duri!” i “qui no es conforma, és perquè no vol”. Confiem –sempre va bé–.

En aquest punt de la història, doncs, em permeto aquesta llicència en clau humorística, amb l’única finalitat de poder tancar aquest cicle anual amb un somriure, que pot ser estantís i forçat, però que no podem deixar de dibuixar-lo.

Així doncs, ens tornarem a veure el dia D, en la darrera Clau de l’any, just abans de posar l’escudella al foc i amb els canelons a mig embolicar, això sí, amb la papereta a la mà i el cap ben alt per poder albirar l’horitzó que sense cap mena de dubte s’obrirà davant nostre.I de ben segur que acabarem l’any amb més certeses que incerteses, amb més respostes que preguntes, amb més il·lusions que maldecaps, amb més desig de llibertat si això és possible; havent fet un curs accelerat de creixement personal que, pel gruix de les dificultats, acabarem amb un cum laude. Gràcies pel vostre coratge i per la vostra paciència!


Comparteix en