El Mahmoud i la Leila es veuen obligats a canviar de residència perquè̀ la colònia israeliana instal·lada fa uns anys al costat del poble torna a créixer i absorbeix les seves terres. (Única font d’ingressos que tenien en l’haver quedat ambdós sense feina). També́ s’han apropiat de casa seva.
Abandonen el seu vell cotxe davant la impossibilitat de pagar tots els permisos necessaris per poder-lo fer circular fins al seu lloc de destinació́ i agafen un taxi per travessar Palestina des de Nablús a Ramallah, on tenen família. A la sortida de Nablús han de canviar de cotxe perquè̀ el vehicle que els trasllada no supera el control militar. No disposen de prou diners per pagar a algun dels nens que s’ofereixen per dur-los les pertinences que carreguen (tot els que els queda) amb un carretó́. Després de tres hores de cua, calor i tensió́, aconsegueixen passar el control. Això̀ i l’esforç̧ han provocat que la Leila noti dolors de part. El petit Fàher ha decidit que també́ vol canviar d’ambient.
Una de les ambulàncies de la Mitja Lluna Roja que sovintegen per la zona a causa dels tocs de queda, s’ofereix per dur-los a l’hospital de Jerusalem. Els voluntaris de l’ambulància s’alegren de no transportar cap ferit, estan contents, són moments dolços.
Travessen Palestina tan ràpid com poden. Un, dos, tres controls militars de carretera… Una, dues patrulles de policia… I finalment arriben a la cua per creuar el mur. Entre ells i l’hospital tan sols hi ha 120 conductors, 8 metres de ciment armat o 2 metres de tanca electrificada, unes 23 armes automàtiques, 18 soldats israelians i 4 vehicles militars. No serà̀ gaire complicat. Els 120 conductors els deixen passar, però̀ la resta no. Pas bloquejat.
Mentre Mahmoud contempla el cotxe d’un coló israelià̀ creuant el mur sense ni aturar-se, el Fàher prem amb forca per venir a aquest món. Sembla que ell passarà̀ el seu primer mur abans que els seus pares creuin l’últim. En Mahmoud es pregunta el perquè̀ de tantes presses per venir a aquest món.
La Leila no pot mes, demana al Mahmoud que la porti a la parada de fruites al peu de la carretera, feta amb teles de sac i ferros, que l’acull entre figues, síndries i melons. La venedora fa fora els homes i crida les seves filles que, davant la manca de material proporcionat per l’ambulància i la ignorància dels soldats, escalfen aigua amb l’omnipresent tetera i preparen un tou de roba i sacs. La venedora anuncia a la Leila que es prepari per donar a llum. Fa poc mes de 2000 anys i mes o menys per aquesta època, Palestina era ocupada pels romans. Degut al canvi de sistema, una parella de jueus humils es van veure obligats a anar de Natzaret a Betlem (del nord al cor de Palestina) per empadronar-se segons la nova administració́ romana. La dona estava embarassada i a l’arribar a Betlem va donar a llum. El seu fill havia de portar la pau al món dels humans. Uns pastors avisats per un àngel i tres savis arribats d’Orient guiats per les estrelles adoraren el nen i li portaren presents.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!