Era una vegada tres místics hindús, dels quals ningú no en sabia el nom. Els coneixien pels Tres Sants Riallers, perquè no feien altra cosa que riure.
Solien anar d’una ciutat a l’altra, s’aturaven al mercat i hi feien una magnífica riallada.
Aquestes tres persones eren realment formoses, rient i agitant els seus ventres. Era alguna cosa que automàticament es contagiava i tot el mercat esclafia a riure… I per uns instants un nou món s’obria als ulls dels vilatans.
Viatjaven per tota l’Índia fent que la gent rigués. Gent trista, gent enutjada, gent cobdiciosa, gent gelosa: tots, absolutament tots, començaven a riure amb ells. I molta gent captà la clau: podem transformar-nos.
Un dia, en un dels pobles que visitaven, un dels tres es va morir. Els habitants digueren: “Ara hi haurà problemes. El seu amic ha mort i deuen plorar”, però curiosament s’adonaren que ambdós estaven ballant, rient i celebrant la mort del seu company.
La gent del poble vaig dir: “Això passa de taca d’oli. No hi ha dret. Quan algú mor és de molt mala educació riure i ballar”.
Aleshores, els dos homes digueren: “No sabeu què ha passat. Nosaltres havíem fet una juguesca sobre qui dels tres moriria primer i ell ha guanyat. Ens ha guanyat! una altra manera? Hem de riure, hem de gaudir, hem de celebrar. Aquest és l’únic comiat possible per a un home que ha rigut tota la vida. I si no riem, ell és riurà de nosaltres i pensarà: Babaus!, De manera que heu tornat a caure en el parany?, no pensem que estigui mort, com pot morir el riure, com pot morir la vida?
Després havien d’incinerar el cos i la gent del poble va dir: “El banyarem com prescriu el ritual”. Però aquells dos amics van dir: “No, el nostre amic ha dit que no fem cap ritual i no li canviem la roba ni el banyem. Només que el posem com està a la pira crematòria; per tant, hem de seguir les seves instruccions”. I llavors, de sobte, va passar una cosa molt important. Quan el cos va ser col·locat sobre la pira, aquest ancià home va fer el seu darrer truc. Havia amagat molts focs d’artifici sota la roba i sobtadament hi va haver un gran castell de focs! Aleshores el poble sencer va començar a ballar. No era la mort, era la nova vida, la resurrecció.
Tota mort obre una nova porta. Si canvies la teva tristesa per celebració, aleshores tu també seràs capaç de canviar la teva mort per resurrecció.
Aprèn aquest art mentre tinguis temps.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
