Un nou pastor, recent ordenat, i la seva dona, encarregats de reobrir una església a Brooklyn, NY, van arribar a principis d’octubre, entusiasmats amb l’oportunitat.
Quan van veure l’església, van observar que tenia força desperfectes i molta feina per fer.
Sense desanimar-se, van establir com a meta deixar tot llest per al primer servei: la cerimònia de Nadal. Van treballar sense parar, arreglant la teulada… refent el pis… pintant… i, molt abans de Nadal, el dia 18 de desembre, tot estava llest!
Però… Al dia següent, 19 de desembre, va caure una forta tempesta que es va prolongar dos dies. El dia 21 el pastor va anar a l’església. El seu cor va patir… Va advertir que la teulada s’havia trencat i que una gran àrea del revestiment de guix decorat, de la paret del santuari, que estava exactament darrere del púlpit, havia caigut. El pastor, mentre netejava el terra, pensava com resoldria la situació.
De camí cap a casa, mentre pensava a endarrerir la cerimònia de Nadal, anava observant les vitrines, adornades per a l’època, quan va veure un basar de beneficència i s’hi va aturar uns instants. Unes valentes estovalles, de crochet, de color ivori, amb un crucifix delicadament brodat al centre, li va cridar l’atenció. Era de la mida exacta per cobrir la part de guix danyada darrere del púlpit. El va comprar i va tornar a l’església.
Començava a nevar. Va afanyar el pas i quan estava arribant a la porta de l’església, va veure una senyora d’edat que corria en direcció contrària intentant assolir l’autobús, la qual cosa no va aconseguir. El pastor la va convidar a entrar per protegir-se del fred mentre esperava el proper autobús, que encara trigaria 45 minuts més a passar-hi.
Ella es va asseure en un ban sense parar atenció al pastor que estava dedicat a instal·lar les estovalles a la paret. Quan va acabar, es va allunyar alguns passos per poder admirar com aquestes valentes estovalles servien a la perfecció per amagar l’àrea que es trobava danyada.
De sobte, el pastor es va adonar que l’anciana caminava cap a ell amb la cara lívida i, en arribar al seu costat, va preguntar:
-“Pastor, On ha trobar aquestes estovalles?”
Aleshores el pastor li va explicar la història. La dona li va demanar que examinés la cantonada dreta inferior de les estovalles i busqués les inicials EBG brodades. Ell va fer el que la dona li va sol·licitar i, sorprès, ho va poder confirmar.
La dona li va explicar: -“Aquestes són les meves inicials.”
Va relatar que, fa 35 anys, a Àustria, havia fet aquestes estovalles. Abans de la guerra, ella i el seu marit pertanyien a la classe benestant. Quan els nazis van envair el seu país, van decidir fugir: Ella se n’aniria primer i el seu marit la seguiria una setmana després. Tot i això, va ser capturada i tancada en una presó… Mai més va saber del seu marit ni de casa seva.
El pastor li va oferir les estovalles, però ella ho va refusar dient que estava en un lloc molt apropiat. Ell va insistir a portar-la a casa: era el mínim que podia fer. L’anciana vivia a Staten Island i havia passat el dia a Brooklyn treballant en servei domèstic.
El dia de Nadal l’església estava gairebé plena. Va ser una bella cerimònia. Al final, el pastor i la seva dona van saludar els fidels un per un a la porta i molts els van dir que tornarien.
Un ancià, que el pastor va reconèixer per haver-lo vist algunes vegades al veïnat, va romandre assegut amb una expressió atònita.
El pastor se li va aproximar i, abans que pogués pronunciar alguna paraula, el vell va preguntar:
-“On va aconseguir aquestes estovalles que són a la paret? És idèntica a una que la meva dona va fer, fa molts anys, quan vivíem a Àustria, abans de la guerra. Serà possible que hi hagi dues estovalles tan semblants?”
Immediatament, el pastor va entendre el que estava succeint i va respondre: -“Vingui… el portaré a un lloc que estic segur li agradarà molt.”
Durant el trajecte, el vell li va explicar la mateixa història que li havia relatat la dona. Abans d’aconseguir escapar, també havia estat capturat i, per 35 anys, no havia tingut cap notícia de la seva dona ni de casa seva.
En arribar a la mateixa casa on 3 dies abans havia deixat la dona, va ajudar la persona gran a pujar els 3 graons i va trucar a la porta.
Crec que no cal explicar la resta de la història. Algú va dir que Déu no treballa de manera misteriosa?
RES NO PASSA PER CASUALITAT!
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
