Un dia Meher Baba va preguntar als seus alumnes el següent: – Per què les persones criden quan estan enutjades?:
– Perquè perdem la calma – va dir un. Per això cridem.
– Però per què cridar quan l’altra persona és al teu costat? – Va preguntar Baba. No és possible parlar en veu baixa? Per què crides a una persona quan estàs enutjat?
Els homes li van anar donant altres respostes, però cap satisfeia a Baba. Finalment ell va explicar:
– Quan dues persones estan enutjades, els seus cors s’allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder-se escoltar. Mentre més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per sentir-se l’un a l’altre a través d’aquesta gran distància.
Després Baba preguntà:
– Què passa quan dues persones s’enamoren? Ja no es criden, sinó que es parlen a cau d’orella, per què? Els seus cors estan molt a prop. La distància entre elles és molt petita.
Baba continuà: – Quan s’enamoren més què passa? No parlen, només xiuxiuegen i estan encara més a prop en l’amor. Finalment no necessiten ni tan sols xiuxiuejar, només ens mirem i això és tot. No hi ha distància quan dues persones s’estimen.
Després Baba va dir: – Quan discutiu no deixeu que els vostres cors s’allunyin, no digueu paraules que us distanciïn més, perquè pot arribar el dia que la distància sigui tan gran que no pugueu trobar el camí de retorn.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
