No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges veïnes van entrar en conflicte. Aquest va ser el primer problema seriós que tenien en 40 anys de cultivar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns en forma contínua.
Aquesta llarga i beneficiosa col.laboració va acabar sobtadament. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una diferència més gran entre ells i explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.
Un matí algú va trucar a la porta de’n Luis. En obrir-la va trobar un home amb eines de fuster. “Estic buscant feina per uns dies”, va dir l’estrany, “potser vostè requereixi algunes petites reparacions a la seva granja i jo pugui ser-li d’ajuda”.
“Sí”, va dir el més gran dels germans, “tinc una feina per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol aquella granja, allà viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres, però ell va prendre les seves excavadores i va desviar el llit del rierol perquè ens separés. Bé, ell va fer això per molestar-me, però jo el superaré. Veu aquella pila de trossos de fusta al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d’alt, “no el vull veure mai més”.
El fuster li va dir: “crec que comprenc la seva situació. Mostri’m on estan els claus i la pala per fer els forats dels pals i li faré una feina que el deixarà satisfet”.
El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja tot el dia per anar per provisions al poble. El fuster va treballar dur mesurant, tallant i clavant. Prop del capvespre, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball.
El granger es va quedar amb els ulls completament oberts: No hi havia cap tanca de dos metres. En el seu lloc hi havia un pont. Un pont que unia les dues granges a través del rierol. Era una fina obra d’art, amb passamans i tot.
En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va travesear el pont des de la seva granja i abraçant al Lluís li va dir: ets una gran persona, mira que construir aquest bonic pont després del que t’he fet i dit. Estaven els dos germans en plena reconciliació, quan van veure que el fuster prenia les seves eines, “noi, espera’t”, li va dir el germà gran.
“Queda’t uns quants dies, tinc molts projectes per a tu”.
“M’agradaria quedar-me”, va dir el fuster, “però tinc molts ponts per construir.”
No guardis ressentiments, en lloc d’això construeix ponts de pau, d’amor … i podràs ser feliç i fer feliços els altres. Recorda … el que es guarda al cor, es guarda sempre, val la pena gaudir la vida.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
