Allò que la teva ment és capaç de concebre i creure; també és capaç d’aconseguir-ho, de fer-ho realitat!
Hi ha una anècdota de l’època en què es construïa el Palau del Rei. Un bon dia va passar un arquitecte revisant les feines que ocupaven els centenars d’obrers. Va observar el diferent humor que semblaven manifestar els uns i els altres segons els
diferents capatassos i supervisors.
En el seu recorregut li van cridar l’atenció particularment tres individus que executaven la mateixa tasca; el primer ho feia amb visible desgana i com fastiguejat, el segon amb serietat i lentitud; el tercer, en canvi, amb entusiasme i diligència. L’arquitecte va preguntar al primer:
-¿Què estàs fent? I va contestar:
-M’han posat a tallar una pedra. Després va preguntar al segon:
-¿Què estàs fent?
-Preparo una pedra per a la columna de l’entrada a la dreta- va respondre.
Finalment va preguntar el mateix al tercer i aquest li va contestar:
-Estem construint el palau més bell del país.
Analitza aquest petit relat i reflexiona quantes vegades has fet una cosa semblant a la teva vida. Tot allò que et concentris tendeix a augmentar. Si et concentres a les teves debilitats, aquestes creixeran en proporció a l’energia que dediquis a aquest pensament. Per això és molt millor que et concentris en les teves qualitats (les reals i les imaginàries), doncs així aconseguiràs que creixin i donin fruits en tu. On es troba la teva atenció, hi ha la teva intenció.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
