Actualment esteu veient Requiem frustrat

Requiem frustrat

Comparteix en

Un nen va sentir que el cor se li trencava quan va trobar, prop de l’estany, la seva estimada tortuga de potes enlaire, immòbil i sense vida.

El seu pare va fer tot el que pogué per consolar-lo: «No ploris, fill. Prepararem un meravellós enterrament per al senyor Tortugot. Li farem un petit bagul folrat de seda i encarregarem una làpida sepulcral amb el seu nom gravat. Després li portarem flors cada dia i envoltarem la seva tomba amb una tanca.»

El nen s’eixuga les llàgrimes i es deixa engrescar pel projecte. Quan tot estigué disposat, i el seguici -format pel pare, la mare i davant de tots el nen- va començar a avançar solemnement cap a l’estany per endur-se el cos, resulta que aquest havia desaparegut.

De sobte, van veure que el senyor Tortugot emergia del fons de l’estany i nedava, tranquil i feliç. El nen, profundament contrariat, es quedà mirant fixament l’animal i, al cap d’uns instants, digué:

– Vinga, matem-Io!

En realitat, no ets tu el que m ‘importa, sinó la sensació que em produeix el fet d’estimar-te.Del llibre “La Pregària de la Granota”, d’Anthony de Mello


Comparteix en