Hi havia una vegada un monestir que estava ubicat al capdamunt de la muntanya. Els seus monjos eren pobres, però conservaven en una vitrina tres manuscrits antics, molt pietosos. Vivien del seu esforçat treball rural i fonamentalment de les almoines que els deixaven els fidels curiosos que s’acostaven a conèixer els tres rotllos, únics al món. Eren vells pergamins, amb fama universal de pensaments importants i profunds.
En certa oportunitat un lladre va robar dos rotllos i es va escapolir. Els monjos van avisar amb rapidesa l’abat. El superior, com un llamp, va buscar la part que havia quedat i amb totes les seves forces va córrer darrere l’agressor i va arribar a aconseguir-lo:
-Què has fet? M’has deixat amb un rotllo. No em serveix. Ningú no vindrà a llegir un missatge que està incomplet. Tampoc no té valor el que tu m’has robat. O em dónes el que és del temple o t’emportes també aquest text. Així tindràs l’obra completa.
-Pare, estic desesperat, necessito urgentment fer diners amb aquests escrits sants.
L’abat li va dir:
-Bé, pren el tercer rotllo. Si no es el món perdrà una cosa molt valuosa. Ven-ho bé. Estem en pau. I el va deixar anar amb el tresor.
Els monjos no van comprendre l’actitud de l’abat. Van estimar que s’havia comportat feble amb el rapinyaire, i que era el monestir el que havia perdut. Però van fer silenci, i tots van donar per acabat l’episodi.
Explica la història que al cap d’una setmana, el lladre va tornar i va demanar parlar amb el Pare Superior:
-Aquí hi ha els tres rotllos, no són meus. Els torno. Et demano a canvi que em permetis ingressar com a monjo. Quan m’has aconseguit m’ho esperava tot, menys que tinguessis la generositat de donar-me el tercer rotllo, la confiança en mi com per creure el valor de la meva necessitat i que encara em diguessis que estàvem en pau. Em vas perdonar amb molta sinceritat. Això m’ha fet canviar. La meva vida s’ha transformat.
Mai aquest home havia sentit la grandesa del perdó, la presència de la generositat excel·lent. L’abat va recuperar els tres manuscrits per a benefici del monestir, ara molt més concorregut per la llegenda del robatori i la retractació. I, a més a més, va aconseguir un monjo treballador i d’una honestedat a tota prova.
L’agressor espera agressió, no una resposta creativa, inesperada, insòlita. Ni tant sols sospita la commoció del poder incalculable de posar l’altra galta.
Nota: Desconeixem l’autor d’aquest conte. Si algú el coneix, us preguem que ens ho feu saber i li farem constar. Gràcies!
